Lies

Els somnis van lligats al nostre estat d’ànim i a les nostres vivències.

És molt difícil controlar què somiem mentre dormim i sovint visualitzem allò que, durant el dia, ens ha donat l'alegria o la tristesa que sentíem abans de cobrir-nos amb els llençols. Precisament per això vaig decidir deixar d'escriure. Hi havia una font de tristesa a la meva vida que no em deixava avançar. Però no hi ha res que duri per sempre i ara ha arribat el moment de tornar a començar.

Ara tinc un motiu d'alegria.

Per això toca reprendre allò que em proporcionava una via de sortida per les meves emocions. Els somnis? un reflex en blanc i negre de la meva realitat.

Ara més que mai desitjo retrobar-me amb els somnis que em van ser arravatats fa tant de temps juntament amb l'esperança i l'amor que tant esperava compartir. Ara és el moment de somriure altre cop al món que tant difícil ens posa les coses i demostrar-li com de forts som en realitat.

Només una cosa determinarà si hem guanyat o perdut davant la desesperació de la vida: una carícia; una mirada; una paraula. Una persona.

The storm is coming

Comença el dia amb sol. Un núvol blanc apareix tímidament tacant el cel blau. Un altre de negre trenca la tranquil·litat. Creix i creix i creix fins que un llamp encegador trenca el món que separa Gueb de Nut.

A la vida les coses funcionen igual, pot ser que un dia et llevis radiant, envoltat per una alegria immensa i un somriure d'orella a orella i que per culpa d'un "petit núvol negre" el dia se t'ofusqui i se't trenqui pel mig. No és en absolut el meu cas. No ho dic per res en concret. La tempesta s'acosta o si més no les previsions de tal. Espero que tot es quedi en això, en un petit núvol blanc que passa.

Ara mateix, un sol radiant està dins meu i espero que res el pugui tapar i amagar de mi. M'encanta estar al teu costat i compartir els moments que passem plegats. Et necessitava.

Back

Branding a whole new attitude

Sé que molts dels meus amics i amigues estaven farts de que les entrades passades anessin sempre del mateix. Que indirectament o directa, sempre "dediqués" els meus escrits a la mateixa persona. Doncs això s'ha acabat! I tot i que inevitablement acabarà sortint, ja no serà el centre del meu estat d'ànim.

Cada cop sóc més a prop d'aconseguir tot el que sempre he volgut i juntament amb Temps de Flors a Girona, espero que, un cop més, comenci una nova etapa. Tant sols espero seguir estant bé, feliç amb la gent que m'estima i que és tant especial per mi.

Només espero que aquestes xerrades nocturnes no s'acabin mai!!

Tot i els nous objectius, certes dates fan mal: 22/04, 08/05, ... Però el passat és passat per molt de greu que ens sàpiga i no podem deixar que les portes sens tanquin davant dels nostres nassos, hem de seguir endavant i treballar per estar bé perquè malgrat l'ajuda, acaba depenent de nosaltres mateixos el ser feliços.

Per molt que plogui, dins meu fa sol i en seguirà fent!

Per vosaltres, pels que us heu convertit en una família per mi, GRÀCIES!!

Bright side

Tot té un cantó positiu. Potser costa de trobar, potser passen dos anys però millor tard que mai.

Al principi em vaig sentir fatal pel que vaig fer, vaig pensar que era una reacció en calent fruit d'una mala nit. Probablement el que va fer no va ser per tant si ho mirem fredament, però tenint en compte que estava jo davant, sabent que em feia mal, doncs aquí si que passa a ser greu. Parlem de mi.

La qüestió és que per fi he fet una cosa que feia temps que havia d'haver fet. I ara que ho he fet, em trobo de conya. I malgrat que algú em podria dir que el que he fet aquests últims mesos ha estat perdre el temps, jo penso que no, que tot plegat ha servit per veure que, realment sóc una persona com cal. Realment ell no.

I així segueix la història. Pàgines en blanc que s'han d'omplir.

Sadness

Ves en compte. Et tornarà a fer mal. Ja no existeix aquell noi de qui et vas enamorar fa dos anys.

La realitat és una bufetada a la cara.

Ara ja ho saps. Ara no et vull veure més.

Happyness

Sabia que m'ho passaria bé, sabia que al vostre costat seria un gran dia, sabia que us estimava però res del que podia haver imaginat i vaig imaginar es va acostar a la realitat. Vaig subestimar-vos i molt!

Jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres i ells.

I wake in the morning
Tired of sleeping
Get in the shower
And I make my bed alone
I put on my make up
Talk into the mirror
Ready for a new day, Without you
And I walk steady on my feet
I talk my voice obeys me

I go out at night
Sleep without the lights
And I do all of the things I have to
Keeping you on my mind
But when I think I'll be alright
I am always wrong cause

My hands
Don't wanna start again
My hands
No they don't wanna understand
My hands
They just shake it try to break whatever piece I may find
My hands
They only agree to hold
Your hands
And they don't wanna be without
Your hands
And they will not let me go
No they will not let me go

I talk about you now
And I do without crying
I go out with my friends now
I stay home all alone
And I don't see you everywhere
And I can say your name easily
I laugh bit louder
Without you

And I see diferent shades now
And I, I'm almost never afraid now
But when I think I'll be ok
I am always wrong cause

My hands
Don't wanna start again
My hands
No they don't wanna understand
My hands
They just shake it try to break whatever piece I may find
My hands
They only agree to hold
Your hands
No they don't wanna be without
Your hands
And they will not let me go
No they will not let me go

Sometimes I wait
I see them reaching out for you
Quietly break
Whatever sheilds I spent so long building up
I cannot fake
Cause when they cry I'm almost broken... ?...
They miss holding my baby

My hands, My hands

No they don't wanna understand
They just shake it try to break whatever piece I may find

My hands
Your hands
They don't wanna be with us?
And they will not let me go
No they will not let me go

Leona Lewis - my hands

Be Loved

Avui a classe ens han comentat quin havia de ser el significat de Familia (degut al nom de l'assignatura Societat i Familia en l'Educació) i després d'un conjunt de definicions, unes excessivament series i altres divertides, se'ns ha passat un video d'una pelicula suposadament coneguda.

A l'escena es veia un home gran i una jove asseguts al costat d'una foguera. Els dos personatges parlavem. La noia havia fugit de casa perquè s'havia quedat embarassada i no volia afrontar el fet de dir-ho a casa seva, a la familia. A això l'hi contesta l'home d'abançada edat:

"Feia temps, quan els meus nets eren petits, sovint jugavem a un joc. Jo els feia agafar una branca qualsevol i els deia que la trenquessin. Era una cosa facil i, més o menys, amb més o menys esforç, sempre l'aconseguien trencar. Un cop havien fet això els deia: Ara agafeu-ne moltes, ajunteu-les i intenteu trencar-les altre cop"

La familia és, segons aquesta pel·lícula, això, aquella gent que et dóna força, que et dóna suport per tirar endavant a la vida. I en això hi ha un element important: La familia no només és de sang, la familia és la gent que t'estima i que està al teu costat.

Ahir em vaig sentir molt especial. Cada dia em sento especial.