Corazón en la playa

I pam! De cara i sense avisar.

Estas bé? Com te trobes? Com et sents? Què has sentit? Com ha anat?... La gent es preocupa o simpement sent curiosistat. Em coneixen.

Al principi vaig comentar que un dia explicaria els meus problemes a l'hora de trobar parella. Doncs bé, el meu problema s'ha presentat al meu lloc de treball com qui no vol la cosa i com és de suposar, me l'he trobat face to face.

- Què fots per aki? De pràctiques??
- Si, estem pensant quina disfressa fer a l'escola per carnavals i hem vingut a veure què.
...
- Tu estàs bé? Tot va bé?
- Sisi, tot bé. I tu???
- També. Molt ocupat amb el màster i la feina, però bé.
...

Malgrat tot, ha estat una converça decent i prou agradable. Massa i tot tenint en compte tot el que va passar. Però el vaig perdonar fa temps.

No penso entrar en detalls de com va ser la nostra relació ni el perquè de que no estiguem junts ara, només diré que si hagués estat per mi, encara seguiria amb ell.

El meu problema? Que no l'he oblidat. M'explico: tenia la sensació que era el tio de la meva vida, de debò que ho pensava, i l'he estimat, com mai havia estimat ningú, i només per això sempre estarà el meu cap. L'inconvenient? Que persona que conec ara, persona que comparo amb ell, i com és de suposar, ningú és prou bo. Ningú em fa sentir la meitat del que he sentit per ell.

L'estimo encara? Probablement. Evitarà això que trobi la persona adequada? ...

Com sempre: el temps dirà.

Somiant despert

Un dia llarg i mortal, d'aquells que et lleves i no et pots asseure fins al cap de hores i hores i fins i tot quan aconsegueixes seure, no pots descansar. Has de seguir fent feina. Malgrat tot, els amics et segueixen trucant i volent quedar amb tu i els moments que comparteixes amb ells són tant necessaris... tant d'agrair... tant especials...

Avui no parlaré de cap visió nocturna perquè malgrat que he somiat coses diferents, cap la recordava prou bé com per plasmar-la o per treure'n algun significat lògic. Puc parlar però dels somnis que tenim mentre estem desperts. D'aquelles coses que ens passen pel cap que no tenen ni cap ni peus però que tot i així sempre tenim la mínima esperança que es puguin complir. I si més no, sempre tenim el consol que dins dels somnis, seran reals.

Llevar-se. Posar-se música. Dutxar-se. I mentre et cau l'aigua per sobre, penses... Penses en el passat. I sobretot, en tot aquells fracaços que més et marquen. Aquells fracaços que desitjaries que no ho haguéssin estat. I penses en com seria ara la vida, si aquell (o aquells) fracaços no haguéssin passat. Però siguem realistes: no tot pot sortir bé, funciona així i s'ha d'aprendre a viure amb això.

Sólo en sueños,
sólo en el otro mundo del sueño te consigo,
a ciertas horas, cuando cierro puertas
detrás de mí.

Esos sitios que tú y yo conocemos
nos esperan todas las noches
como una vieja cama
y hay cosas en lo oscuro que nos sonríen.

Me gusta decirte lo de siempre
y mis manos adoran tu pelo
y te estrecho, poco a poco, hasta mi sangre.

Pequeño y dulce, te abrazas a mi abrazo,
y con mi mano en tu boca, te busco y te busco.

A veces lo recuerdo. A veces
sólo el cuerpo cansado me lo dice.

Al duro amanecer estás desvaneciéndote
y entre mis brazos sólo queda tu sombra.

Jaime Sabines

Just me

La tensió i la por de que la gent es posi en contra teva. Que algú es rigui de tu per la teva condició i per la teva forma de fer, que en definitiva, defineix qui ets.

Riure's del que és socialment "diferent" només reforça aquells punts febles d'una societat i cultura que no enten la naturalesa de les coses i per tant, que no entén el món real on vivim.

De fet això és precisament el que he somiat avui. Estant amb gent coneguda en un entorn familiar, vaig ser objecte de rifa, primer d'una persona, després pel conjunt de persones que m'envoltaven. El motiu? Ser qui sóc.

Mai he tingut problemes de ser qui sóc i mai m'he avergonyit de res i precisament per això m'ha sorprès el somni: el que deien, m'afectava.

Al final el que realment importa és el que pensa la gent que t'estima i està al teu costat per voluntat pròpia, encara que la proximitat que compartiu no sigui fisica sinó d'amistat i apreci encara que hi hagi molta distància pel mig. Perquè les millors amistats són aquelles que superen el temps i la distància.

Amarse a si mismo exige una filosofía de vida que permita sentirse
digno de ser feliz y realizarse como persona única y distinta.

Sóc com sóc i m'agrada :)

Explorant la meva ment

Per molta de la gent que em coneix, és del tot normal que m'hagi fet un blog. M'agrada parlar de mi amb mi, i per l'altra gent, doncs simplement tant me fa si ho llegeixen o no. Si ho fan, sabran més de mi això és tot :)

Tot just fa 10 dies que vaig entrar als 25 anys però tal i com fa pocs minuts he comentat a una amiga, no em sento gran ni molt menys (molts posareu el crit al cèl al pensar que algú es pot considerar gran als 25 anys, però s'ha de reconèixer que tots frisem arribar als 18 i a partir d'aquí tots volem que el temps s'aturi). Estic en un moment de la meva vida que realment val la pena: Molts amics i gent amb qui confiar; una feina amb un gran equip; un màster que realment m'agrada i em pot oferir un futur com el que m'interessa aconseguir; cotxe i una personalitat pròpia que m'encanta. M'encanta ser com sóc malgrat els defectes. I m'agrada perquè agrado a la gent i perquè els agrado per raons que et fan estar orgullós de ser qui ets.

Algú podria notar que en cap moment he comentat el tema parella. És un tema que probablement parlaré més endavant si això del blog fructifica. No, no en tinc, però per un motiu més o menys comprensible.