
Tot té un cantó positiu. Potser costa de trobar, potser passen dos anys però millor tard que mai.
Al principi em vaig sentir fatal pel que vaig fer, vaig pensar que era una reacció en calent fruit d'una mala nit. Probablement el que va fer no va ser per tant si ho mirem fredament, però tenint en compte que estava jo davant, sabent que em feia mal, doncs aquí si que passa a ser greu. Parlem de mi.
La qüestió és que per fi he fet una cosa que feia temps que havia d'haver fet. I ara que ho he fet, em trobo de conya. I malgrat que algú em podria dir que el que he fet aquests últims mesos ha estat perdre el temps, jo penso que no, que tot plegat ha servit per veure que, realment sóc una persona com cal. Realment ell no.Al principi em vaig sentir fatal pel que vaig fer, vaig pensar que era una reacció en calent fruit d'una mala nit. Probablement el que va fer no va ser per tant si ho mirem fredament, però tenint en compte que estava jo davant, sabent que em feia mal, doncs aquí si que passa a ser greu. Parlem de mi.
I així segueix la història. Pàgines en blanc que s'han d'omplir.


