The storm is coming

Comença el dia amb sol. Un núvol blanc apareix tímidament tacant el cel blau. Un altre de negre trenca la tranquil·litat. Creix i creix i creix fins que un llamp encegador trenca el món que separa Gueb de Nut.

A la vida les coses funcionen igual, pot ser que un dia et llevis radiant, envoltat per una alegria immensa i un somriure d'orella a orella i que per culpa d'un "petit núvol negre" el dia se t'ofusqui i se't trenqui pel mig. No és en absolut el meu cas. No ho dic per res en concret. La tempesta s'acosta o si més no les previsions de tal. Espero que tot es quedi en això, en un petit núvol blanc que passa.

Ara mateix, un sol radiant està dins meu i espero que res el pugui tapar i amagar de mi. M'encanta estar al teu costat i compartir els moments que passem plegats. Et necessitava.

Back

Branding a whole new attitude

Sé que molts dels meus amics i amigues estaven farts de que les entrades passades anessin sempre del mateix. Que indirectament o directa, sempre "dediqués" els meus escrits a la mateixa persona. Doncs això s'ha acabat! I tot i que inevitablement acabarà sortint, ja no serà el centre del meu estat d'ànim.

Cada cop sóc més a prop d'aconseguir tot el que sempre he volgut i juntament amb Temps de Flors a Girona, espero que, un cop més, comenci una nova etapa. Tant sols espero seguir estant bé, feliç amb la gent que m'estima i que és tant especial per mi.

Només espero que aquestes xerrades nocturnes no s'acabin mai!!

Tot i els nous objectius, certes dates fan mal: 22/04, 08/05, ... Però el passat és passat per molt de greu que ens sàpiga i no podem deixar que les portes sens tanquin davant dels nostres nassos, hem de seguir endavant i treballar per estar bé perquè malgrat l'ajuda, acaba depenent de nosaltres mateixos el ser feliços.

Per molt que plogui, dins meu fa sol i en seguirà fent!

Per vosaltres, pels que us heu convertit en una família per mi, GRÀCIES!!

Bright side

Tot té un cantó positiu. Potser costa de trobar, potser passen dos anys però millor tard que mai.

Al principi em vaig sentir fatal pel que vaig fer, vaig pensar que era una reacció en calent fruit d'una mala nit. Probablement el que va fer no va ser per tant si ho mirem fredament, però tenint en compte que estava jo davant, sabent que em feia mal, doncs aquí si que passa a ser greu. Parlem de mi.

La qüestió és que per fi he fet una cosa que feia temps que havia d'haver fet. I ara que ho he fet, em trobo de conya. I malgrat que algú em podria dir que el que he fet aquests últims mesos ha estat perdre el temps, jo penso que no, que tot plegat ha servit per veure que, realment sóc una persona com cal. Realment ell no.

I així segueix la història. Pàgines en blanc que s'han d'omplir.

Sadness

Ves en compte. Et tornarà a fer mal. Ja no existeix aquell noi de qui et vas enamorar fa dos anys.

La realitat és una bufetada a la cara.

Ara ja ho saps. Ara no et vull veure més.

Happyness

Sabia que m'ho passaria bé, sabia que al vostre costat seria un gran dia, sabia que us estimava però res del que podia haver imaginat i vaig imaginar es va acostar a la realitat. Vaig subestimar-vos i molt!

Jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres i ells.

I wake in the morning
Tired of sleeping
Get in the shower
And I make my bed alone
I put on my make up
Talk into the mirror
Ready for a new day, Without you
And I walk steady on my feet
I talk my voice obeys me

I go out at night
Sleep without the lights
And I do all of the things I have to
Keeping you on my mind
But when I think I'll be alright
I am always wrong cause

My hands
Don't wanna start again
My hands
No they don't wanna understand
My hands
They just shake it try to break whatever piece I may find
My hands
They only agree to hold
Your hands
And they don't wanna be without
Your hands
And they will not let me go
No they will not let me go

I talk about you now
And I do without crying
I go out with my friends now
I stay home all alone
And I don't see you everywhere
And I can say your name easily
I laugh bit louder
Without you

And I see diferent shades now
And I, I'm almost never afraid now
But when I think I'll be ok
I am always wrong cause

My hands
Don't wanna start again
My hands
No they don't wanna understand
My hands
They just shake it try to break whatever piece I may find
My hands
They only agree to hold
Your hands
No they don't wanna be without
Your hands
And they will not let me go
No they will not let me go

Sometimes I wait
I see them reaching out for you
Quietly break
Whatever sheilds I spent so long building up
I cannot fake
Cause when they cry I'm almost broken... ?...
They miss holding my baby

My hands, My hands

No they don't wanna understand
They just shake it try to break whatever piece I may find

My hands
Your hands
They don't wanna be with us?
And they will not let me go
No they will not let me go

Leona Lewis - my hands

Be Loved

Avui a classe ens han comentat quin havia de ser el significat de Familia (degut al nom de l'assignatura Societat i Familia en l'Educació) i després d'un conjunt de definicions, unes excessivament series i altres divertides, se'ns ha passat un video d'una pelicula suposadament coneguda.

A l'escena es veia un home gran i una jove asseguts al costat d'una foguera. Els dos personatges parlavem. La noia havia fugit de casa perquè s'havia quedat embarassada i no volia afrontar el fet de dir-ho a casa seva, a la familia. A això l'hi contesta l'home d'abançada edat:

"Feia temps, quan els meus nets eren petits, sovint jugavem a un joc. Jo els feia agafar una branca qualsevol i els deia que la trenquessin. Era una cosa facil i, més o menys, amb més o menys esforç, sempre l'aconseguien trencar. Un cop havien fet això els deia: Ara agafeu-ne moltes, ajunteu-les i intenteu trencar-les altre cop"

La familia és, segons aquesta pel·lícula, això, aquella gent que et dóna força, que et dóna suport per tirar endavant a la vida. I en això hi ha un element important: La familia no només és de sang, la familia és la gent que t'estima i que està al teu costat.

Ahir em vaig sentir molt especial. Cada dia em sento especial.

Lighthouse

Massa informació,

masses opcions,

masses possibilitats,

i en definitiva

res del que pugui passar és bo.

Llavors,

quina finalitat té?

Perquè ho faig??

Perquè ho vull???

Al final sempre el mateix:


DOLOR.


Sempre?

Espero que no.

Crec en les excepcions.

Sinó no té sentit que sigui com sóc.

Upgrading

Heu llançat mai un desitg a l'aire? Heu volgut mai que un somni es fes realitat saltant en mig d'un pont, bufant una pestanya o fins i tot, dirigint-vos als vostres ancestres, els quals procuren la vostra felicitat des d'un indret desconegut i místic? Jo si. I repetides vegades. Potser masses.

Sempre ens aferrem a algun somni, algun desig que malgrat que ho vulguem negar, és el que ens fa tirar endavant i el que fa que tot plegat tingui un sentit. Fins i tot en aquells moments en què som conscients que el somni és idíl·lic i a vegades fins i tot impossible, encara resta la mínima esperança que el nostre joc de fils acabi tenint l'efecte esperat. No sempre passa, però a vegades el joc ens pot sortir bé. El que compta és participar, no?

In that case, that would be better keep dreaming, isn't it? In my opinion, everything it's gonna be worth it, everything gonna be, at least, as well as I expected the first time I thought about it, as well as my first picture of it.

Finalment voldria plasmar un parell de frases que ens va comentar el meu professor de psicologia en l'adolescent a classe i que vaig trobar realment encertades:

"Quan estimes a algú pots acariciar-la, mirar-la, somriure-li, però malgrat tot, fins que no utilitzes el llenguatge, no tens la sensació de dir el que realment vols dir: t'estimo."

"Quan és que es trenca una parella? Quan deixen de comprendre's entre ells, perquè és precisament en aquest moment que es produeix la negació més absoluta."

A fer el got

Un altre pas.

Un retrobament.

Tranquil·litat.

Seguretat!

Avui he tornat a posar els peus a Vic, casi sis mesos després des de l'últim cop, però aquest cop amb una diferència, en realitat dues, però una de important: hi he arribat jo sol amb cotxe i sense masses dificultats val a dir ja que he arribat a la meva destinació a la primera.

Els mateixos carrers, els mateixos indrets, les mateixes botigues, les mateixes places, ... tot igual que quan vaig marxar.

I tot i haver estat una visita curta, ha estat molt gratificant per mi, sobretot perquè tot el despreci que havia agafat a la ciutat ha estat substituït per un retorn del sentiment d'admiració. Sempre m'ha agradat Vic i de fet, hi he passat gran part de la meva infantesa així que no es mereixia, ni molt menys, que guardés rancor a la ciutat i molt menys per causes completament alienes a ella.

A partir d'ara ja no tinc por d posar els peus a la capital d'Osona!

Bien por mi!!!

I see you

Gràcies! Moltíssimes gràcies!!

Una tarda/vespre realment genial al costat de gent que val molt la pena. Una gent que estimo moltíssim i que cada cop l'estimo més perquè cada dia que passa em demostreu que valeu més la pena i que esteu a gust amb la meva companyia. Només pel fet de compartir aquests moments amb mi i per fer--me sentir un més de vosaltres us dic:

Gràcies, moltíssimes gràcies per ser amics meus.

I per la mama de l'Elena, perquè hi ha poques dones tant especials i que es fan estimar tant com ella. I perquè fa unes croquetes per morir-se!!!

Gràcies, moltíssimes gràcies per ser amics meus i per deixar-me entrar a la vostra vida.

I see you
Walking through a dream
I see you
My light in darkness breathing hope of new life
Now I live through you and you through me
Enchanting
I pray in my heart that this dream never ends
I see me through your eyes

Living through life flying high
Your life shines the way into paradise
So I offer my life as a sacrifice
I live through your love
You teach me how to see

Leona Lewis

Chico Zara

Feia molt que no tenia un somni tant real, d'aquells que et lleves i no saps si ha passat realment o si, com molt bé saps, només ha estat fruït de la teva imaginació. La part curiosa de tot plegat no era el realisme sinó els personatges que en formaven part.

Passava a casa meva on, inexplicablement, com sovint passa en els somnis, passaven coses sense solta ni volta. Tot i així, una cosa la recordo clarament: la gent que hi havia, molta més gent del que és habitual: companys de pis, amics i sobretot ex... bé, no sé ben bé com definir-ho, antics "cuelgues"? L'Arnau.

A part del realisme també és interessant veure com, d'una banda recordem detalls que fèiem enterrats durant molt de temps i, d'altra banda, com som capaços de modificar la realitat perquè, parlant de la nostra vida, ell sabia coses que està clar que mai podria saber. I millor encara, m'aconsellava!! Completament surrealista i pertorbador...

És evident que quan fem alguna o ens passa alguna cosa fora del normal que ens afecta, tendim a somiar-hi. En el meu cas...

Qui sap, potser va ser el vi.

I per cert, canviant de tema, reconec que em vaig equivocar, ho reconec. Vaig dir que el bon temps tardaria un mes a arribar i gràcies a deu, no ha estat veritat! Finalment la caloreta i el bon temps que tant esperava s'ha presentat. I ara que? Doncs a disfrutar!!

Banyoles, Blanes, Torroella, Arbúcies, Platja d'Aro,... i comptant.

Neige

Un somni o desig ràpid i sobtat: Viatjar. Veure món. Sortir de la monotonia i la costum que et comporta veure sempre els mateixos paratges i escapar-te lluny. Molt lluny! Volar!!

Un handicap: fa massa fred encara i ja se sap, a temperatures baixes no rendim o si més no, no som tant actius com podríem ser. Tot i així el bon temps s'acosta, els dies s'allarguen i es fa més palès que en breu tindrem trucant a la porta la Dama Primavera. I és aquí, precisament en aquest moment, que l'alegria es dispara, que la sang ens comença a bullir dins les venes i necessitem extreure tota aquesta excitació. I falta aproximadament un més perquè aquest moment arribi. Un mes!! Per tant, comencem a fer preparatius?

Roma, Londres, Berlin, Viena, Praga, París,... Tots són bones destinacions (malgrat que els que em coneixen saben que no sóc objectiu. Una és millor que la resta).

Si vas a emprender el viaje hacia Itaca
pide que tu camino sea largo,
rico en experiencias, en conocimiento.

A Lestrigones, Cíclopes
y furioso Poseidón no temas,
en tu camino no los encontrarás
mientras en alto mantengas tu pensamiento,
mientras una extraña sensación
invada tu espíritu y tu cuerpo.

A Lestrigones, Cíclopes
y fiero Poseidón no encontrarás
si no los llevas en tu alma,
si no es tu alma que ante ti los pone.

Ítaca. Konstantino Kavafis.

Què és el que realment ens pertany?

Com és habitual últimament, m'agafa per pensar. Reflexionar. Entro en un estat comparable al Zen (podríem deixar-ho amb relaxació però no faria referència al punt reflexiu d’altra banda tant important) i medito sobre mi, sobre la meva vida i sobre les coses que em passen. Rarament penso en el futur. Penso molt en el present. Però per desgràcia, penso massa en el passat.

Per mi el passat té molta importància i més que el passat en sí, certa gent que n'ha format part: família, amics, mascotes, amors,...

Ara mateix em trobo en un punt estrany de la meva vida i això em provoca certa angoixa, o si més no, incomoditat, perquè per primer cop en molt de temps, tinc un gran buit al cap. Sempre he tingut algú que ha estat un referent per mi, algú que, sense ni voler-ho, feia que donés el millor de mi. Per demostrar-li qui era, que ho valia, que mereixia estar amb mi. Però ja no. Ja no tinc a ningú a qui demostrar res. I per aquest motiu estic una mica perdut.

En aquests moments de profunda reflexió sem passen infinitat de coses pel cap. És una pel·lícula feta de fragments del meu passat més recent i de les coses que han canviat el meu món en qüestió de dies o mesos. Com un somni fet a partir de fragments de la realitat. I finalment, tal i com faig al final de totes les pel·lícules que vaig a veure, en faig una crítica. Intento extreure'n alguna cosa de profit.

Aquest cop: Camina. No deixis de caminar perquè el temps i la vida tampoc pararan. I quan menys t'ho pensis, una pedra al mig del camí et farà ensopegar. Llavors hauràs trobat un altre punt d'inflexió. Llavors haurà arribat el teu moment.

Sisplau, sigues feliç!

De mica en mica, aixequem el cap. Ens resignem o simplement ens adonem que hem de desitjar el millor per l'altre. Al principi no ho feia. Al principi era egoista. Ara no. Me'n alegro per tu. Sigues feliç amb qui sigui i segueix endavant perquè estàs destinat a fer grans coses a la vida. Jo ho sé, tu ho saps i molta gent ho sap.

Sempre seré aquí per quan necessitis una mà que t'ajudi.

És curiós veure com una veritat dolorosa et pot ajudar a enfocar la vida i veure clarament que no pots estar esperant eternament, que una cosa que no funciona, acabi funcionant per art de màgia.

Vas ser el meu primer gran amor. Només espero que no l'últim.

Punt i final.

Sense somnis

Hi ha èpoques que pensem massa. Una noticia que no volies saber, t'és revelada, i malgrat que tampoc et sorprèn en excés, penses que és normal que la gent segueixi endavant amb la seva vida. Fa mal.

Per sort tots tenim algú especial a prop, que ens estima, a qui l'hi importem. Aquesta/es persones t'escolten, et recolzen, et comprenen, t'acotxen sota la manta, et donen llet amb nesquik, et regalen taronges i llimones, pastes de cabell d'angel i t'abracen. Les 23h, les 24h, la 1h,...

Gràcies!

Sense gent així m'ensorraria en un pou molt profund.

Sense gent així deixaria de ser jo mateix.

I gràcies a tenir gent així al costat, sé que he fet les coses bé.

Escolta una mica de música alegre. Uns violins animen a tothom! Vesteix-te, posa't les sabates, la jaqueta. Agafa el paraigües. Potser plou. I surt. Surt amb la confiança d que...

TOT ANIRÀ BÉ!!!

En la mente de otro

Un dia de bojos. Això és el que va ser ahir. Lleva't aviat i no paris de fer coses fins les onze de la nit, i fins i tot llavors, una amiga et truca per quedar-se a dormir.

"No es pot ser tant popular Enric!" em va dir una companya de feina ahir a la tarda, però no crec que sigui aquest el problema. Popular jo? XD

La qüestió és que em pensava que tant bon punt arribés a casa, em posaria al llit i passaria pàgina del que va ser un dia de neu a Girona. Però no. La Sheyla va aconseguir arrossegar-me a conversa de xafarderies digne de Radio Telepatio de la coneguda sèrie Aquí no hay quien viva. Fins aquí res d'estrany. Però de sobte em va comentar un somni que va tindre:

"Estava embarassada, i de trigènits! Dos nens i una nena preciosos! Però inexplicablement només l'hi feia cas a la nena i això que els nens eren molt més macos que ella! Fins i tot vaig arribar a perdre els nens"

Després d'explicar-m'ho l’hi vaig demanar que m'ho recordés l’endemà per passar-ho al bloc i bé, aquí estic.

No sé si realment hi ha un significat amagat dins els somnis, ni si val la pena perdre el temps buscant-los, però és curiós pensar que seguim tenint vivències mentre dormim i que, en certa manera, és una vida paral·lela que probablement tindrà el que l'hi falta a la vida real. O no...

Jo he somiat que intentaven robar-me. Significarà alguna cosa?

Corazón en la playa

I pam! De cara i sense avisar.

Estas bé? Com te trobes? Com et sents? Què has sentit? Com ha anat?... La gent es preocupa o simpement sent curiosistat. Em coneixen.

Al principi vaig comentar que un dia explicaria els meus problemes a l'hora de trobar parella. Doncs bé, el meu problema s'ha presentat al meu lloc de treball com qui no vol la cosa i com és de suposar, me l'he trobat face to face.

- Què fots per aki? De pràctiques??
- Si, estem pensant quina disfressa fer a l'escola per carnavals i hem vingut a veure què.
...
- Tu estàs bé? Tot va bé?
- Sisi, tot bé. I tu???
- També. Molt ocupat amb el màster i la feina, però bé.
...

Malgrat tot, ha estat una converça decent i prou agradable. Massa i tot tenint en compte tot el que va passar. Però el vaig perdonar fa temps.

No penso entrar en detalls de com va ser la nostra relació ni el perquè de que no estiguem junts ara, només diré que si hagués estat per mi, encara seguiria amb ell.

El meu problema? Que no l'he oblidat. M'explico: tenia la sensació que era el tio de la meva vida, de debò que ho pensava, i l'he estimat, com mai havia estimat ningú, i només per això sempre estarà el meu cap. L'inconvenient? Que persona que conec ara, persona que comparo amb ell, i com és de suposar, ningú és prou bo. Ningú em fa sentir la meitat del que he sentit per ell.

L'estimo encara? Probablement. Evitarà això que trobi la persona adequada? ...

Com sempre: el temps dirà.

Somiant despert

Un dia llarg i mortal, d'aquells que et lleves i no et pots asseure fins al cap de hores i hores i fins i tot quan aconsegueixes seure, no pots descansar. Has de seguir fent feina. Malgrat tot, els amics et segueixen trucant i volent quedar amb tu i els moments que comparteixes amb ells són tant necessaris... tant d'agrair... tant especials...

Avui no parlaré de cap visió nocturna perquè malgrat que he somiat coses diferents, cap la recordava prou bé com per plasmar-la o per treure'n algun significat lògic. Puc parlar però dels somnis que tenim mentre estem desperts. D'aquelles coses que ens passen pel cap que no tenen ni cap ni peus però que tot i així sempre tenim la mínima esperança que es puguin complir. I si més no, sempre tenim el consol que dins dels somnis, seran reals.

Llevar-se. Posar-se música. Dutxar-se. I mentre et cau l'aigua per sobre, penses... Penses en el passat. I sobretot, en tot aquells fracaços que més et marquen. Aquells fracaços que desitjaries que no ho haguéssin estat. I penses en com seria ara la vida, si aquell (o aquells) fracaços no haguéssin passat. Però siguem realistes: no tot pot sortir bé, funciona així i s'ha d'aprendre a viure amb això.

Sólo en sueños,
sólo en el otro mundo del sueño te consigo,
a ciertas horas, cuando cierro puertas
detrás de mí.

Esos sitios que tú y yo conocemos
nos esperan todas las noches
como una vieja cama
y hay cosas en lo oscuro que nos sonríen.

Me gusta decirte lo de siempre
y mis manos adoran tu pelo
y te estrecho, poco a poco, hasta mi sangre.

Pequeño y dulce, te abrazas a mi abrazo,
y con mi mano en tu boca, te busco y te busco.

A veces lo recuerdo. A veces
sólo el cuerpo cansado me lo dice.

Al duro amanecer estás desvaneciéndote
y entre mis brazos sólo queda tu sombra.

Jaime Sabines

Just me

La tensió i la por de que la gent es posi en contra teva. Que algú es rigui de tu per la teva condició i per la teva forma de fer, que en definitiva, defineix qui ets.

Riure's del que és socialment "diferent" només reforça aquells punts febles d'una societat i cultura que no enten la naturalesa de les coses i per tant, que no entén el món real on vivim.

De fet això és precisament el que he somiat avui. Estant amb gent coneguda en un entorn familiar, vaig ser objecte de rifa, primer d'una persona, després pel conjunt de persones que m'envoltaven. El motiu? Ser qui sóc.

Mai he tingut problemes de ser qui sóc i mai m'he avergonyit de res i precisament per això m'ha sorprès el somni: el que deien, m'afectava.

Al final el que realment importa és el que pensa la gent que t'estima i està al teu costat per voluntat pròpia, encara que la proximitat que compartiu no sigui fisica sinó d'amistat i apreci encara que hi hagi molta distància pel mig. Perquè les millors amistats són aquelles que superen el temps i la distància.

Amarse a si mismo exige una filosofía de vida que permita sentirse
digno de ser feliz y realizarse como persona única y distinta.

Sóc com sóc i m'agrada :)

Explorant la meva ment

Per molta de la gent que em coneix, és del tot normal que m'hagi fet un blog. M'agrada parlar de mi amb mi, i per l'altra gent, doncs simplement tant me fa si ho llegeixen o no. Si ho fan, sabran més de mi això és tot :)

Tot just fa 10 dies que vaig entrar als 25 anys però tal i com fa pocs minuts he comentat a una amiga, no em sento gran ni molt menys (molts posareu el crit al cèl al pensar que algú es pot considerar gran als 25 anys, però s'ha de reconèixer que tots frisem arribar als 18 i a partir d'aquí tots volem que el temps s'aturi). Estic en un moment de la meva vida que realment val la pena: Molts amics i gent amb qui confiar; una feina amb un gran equip; un màster que realment m'agrada i em pot oferir un futur com el que m'interessa aconseguir; cotxe i una personalitat pròpia que m'encanta. M'encanta ser com sóc malgrat els defectes. I m'agrada perquè agrado a la gent i perquè els agrado per raons que et fan estar orgullós de ser qui ets.

Algú podria notar que en cap moment he comentat el tema parella. És un tema que probablement parlaré més endavant si això del blog fructifica. No, no en tinc, però per un motiu més o menys comprensible.