Somiant despert

Un dia llarg i mortal, d'aquells que et lleves i no et pots asseure fins al cap de hores i hores i fins i tot quan aconsegueixes seure, no pots descansar. Has de seguir fent feina. Malgrat tot, els amics et segueixen trucant i volent quedar amb tu i els moments que comparteixes amb ells són tant necessaris... tant d'agrair... tant especials...

Avui no parlaré de cap visió nocturna perquè malgrat que he somiat coses diferents, cap la recordava prou bé com per plasmar-la o per treure'n algun significat lògic. Puc parlar però dels somnis que tenim mentre estem desperts. D'aquelles coses que ens passen pel cap que no tenen ni cap ni peus però que tot i així sempre tenim la mínima esperança que es puguin complir. I si més no, sempre tenim el consol que dins dels somnis, seran reals.

Llevar-se. Posar-se música. Dutxar-se. I mentre et cau l'aigua per sobre, penses... Penses en el passat. I sobretot, en tot aquells fracaços que més et marquen. Aquells fracaços que desitjaries que no ho haguéssin estat. I penses en com seria ara la vida, si aquell (o aquells) fracaços no haguéssin passat. Però siguem realistes: no tot pot sortir bé, funciona així i s'ha d'aprendre a viure amb això.

Sólo en sueños,
sólo en el otro mundo del sueño te consigo,
a ciertas horas, cuando cierro puertas
detrás de mí.

Esos sitios que tú y yo conocemos
nos esperan todas las noches
como una vieja cama
y hay cosas en lo oscuro que nos sonríen.

Me gusta decirte lo de siempre
y mis manos adoran tu pelo
y te estrecho, poco a poco, hasta mi sangre.

Pequeño y dulce, te abrazas a mi abrazo,
y con mi mano en tu boca, te busco y te busco.

A veces lo recuerdo. A veces
sólo el cuerpo cansado me lo dice.

Al duro amanecer estás desvaneciéndote
y entre mis brazos sólo queda tu sombra.

Jaime Sabines