Un somni o desig ràpid i sobtat: Viatjar. Veure món. Sortir de la monotonia i la costum que et comporta veure sempre els mateixos paratges i escapar-te lluny. Molt lluny! Volar!!
Un handicap: fa massa fred encara i ja se sap, a temperatures baixes no rendim o si més no, no som tant actius com podríem ser. Tot i així el bon temps s'acosta, els dies s'allarguen i es fa més palès que en breu tindrem trucant a la porta la Dama Primavera. I és aquí, precisament en aquest moment, que l'alegria es dispara, que la sang ens comença a bullir dins les venes i necessitem extreure tota aquesta excitació. I falta aproximadament un més perquè aquest moment arribi. Un mes!! Per tant, comencem a fer preparatius?
Roma, Londres, Berlin, Viena, Praga, París,... Tots són bones destinacions (malgrat que els que em coneixen saben que no sóc objectiu. Una és millor que la resta).
Si vas a emprender el viaje hacia Itaca
pide que tu camino sea largo,
rico en experiencias, en conocimiento.
A Lestrigones, Cíclopes
y furioso Poseidón no temas,
en tu camino no los encontrarás
mientras en alto mantengas tu pensamiento,
mientras una extraña sensación
invada tu espíritu y tu cuerpo.
A Lestrigones, Cíclopes
y fiero Poseidón no encontrarás
si no los llevas en tu alma,
si no es tu alma que ante ti los pone.
Ítaca. Konstantino Kavafis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada